Treball opcional Rebecca Dixon
CATALÀ

Assaig: Orígens de la impremta arran d’una exposició visitada

Puix que hem arribat tan lluny com espècie, rarament ens aturem a pensar en com és que ens hem distanciat, què és quelcom que realment ens separa de la resta d’animals. Una de les idees més comunes al respecte és la que parla sobre la nostra capacitat superior de raonament i expressió. Tot i no estar en contra de la teoria, crec que ha de tractar­se d’altra cosa, ja que, no som els únics capaços d’expressar­nos complexament o inclòs de raonar.
Les tecnologies que hem creat, en canvi, sí que ens ofereixen una visió del nostre potencial poc comú. Una d’aquestes tecnologies és la impremta, l'essencial tècnica de reproduir textos escrits i dibuixos sobre paper o altres materials, que ens permet compartir i expressar aquests coneixements i raonaments, permetent així que hom que en llegeixi els productes no hagi de formar conceptes tan sols amb les seves pròpies experiències. Un dels camps on els homes lluitem més per marcar territori és el de la comunicació, cada vegada és més vital i reconegut aquest acte, del qual la impremta sempre n’ha sigut gran actiu, divulgant informació a l’engròs de tota mena i en formats heterogenis. S’aproxima que la impremta es va inventar cap al 1440 per Johannes Gutenberg, el seu sistema consistia en el que s’anomena la impremta “moderna” que consistia en un mètode més industrialitzat i perfeccionat de còpia de textos per fer­la més ràpida i eficaç. En aquesta màquina es col∙locaven múltiples lletres, majúscules i minúscules i inclús filigranes a sobre d'un panell en l'ordre designat que es pintava tot seguit i es premsava el paper, el que resultava un treball tediós però amb el que es podien imprimir múltiples còpies d’una plantilla. A partir del seu model es van anar creant altres similars, amb millores orientades a incrementar la rapidesa i disminuir el treball físic necessari.

Treball opcional Rebecca Dixon
CATALÀ

Una altra tècnica aplicada a la impressió de documents que es veu a la fotografia és la del gravat i estampat. Un treballador amb mà esquerra en l’art de gravar fusta reproduïa la figura inversa de l’editorial, autor o alguna altra “marca d’aigua” a un tros de fusta i aquest s’impregnava de tinta i s’estampava a la pàgina, marcant amb el dibuix l’autoria o la propietat del document
.

L’element fotografiat de l’exposició, promocionada per olotcultura.cat,“L’arquitecte del llibre”
­ Miquel Plana mostra els materials utilitzats en aquesta tecnologia complexa que és la impremta. l’exposició , altrament el museu també exposa obres immortalitzades per aquest mètode tals com els 10 cants de l’Atlàntida del cèlebre Jacint Verdaguer o moltes altres.
Aquestes impressions no eren tan còmodes de guardar ni transportar com les publicacions d’avui dia, tanmateix eren més durs i no tan fàcils d’aconseguir, fins i tot aquesta autenticitat arribava a donar­los una exclusivitat i un estatus que els llibres d’avui dia ja no tenen.