EL CRIT, de Edvard Munch
Documentació general Títol: El crit Autor: Edvard Munch (1863-1944) Cronologia: 1893 Estil: Expressionisme alemany Tècnica: oli i tremp Suport: cartró Localització: Galeria Nacional d'Oslo En el quadre veiem a una persona, no se sap si és home o dona, amb les mans a la cara i cridant. Al fons veiem a dues persones que sembla que no s'adonin del crit de l'ésser humà que trobem en un primer pla, semblen dues figures alienes a la situació.

Estil i autor
Edvard Munch (1863-1944) va ser un autor precursor de l'expressionisme alemany. Pintor profund i angoixat, va marcar el camí de l'expressionisme a Europa. La seva vida, plena de tragèdies, va fer que s'obsessionés amb temes com la mort, la malaltia i la bogeria. L'any 1885 es va establir a París, per trobar una manera de canalitzar la seva ansietat en l'art simbolista. Allà es va sentir atret per l'obra de Gauguin i Van Gogh. El 1908, després d'haver superat la seva crisi, va abandonar aquest corrent simbolista i es va centrar en l'expressionisme, corrent que va marcar tota la seva trajectòria. Algunes de les seves obres són: “La nena malalt”, “Les noies en el moll”, “El petó”,.. Aquesta obra, “El Crit”, és l'expressió pictòrica de la por de Munch, i representa una situació de temor i angoixa insostenible. És l'obra més famosa de l'autor. Els expressionistes alemanys van trobar en Munch una font d'inspiració. Les característiques bàsiques de l'expressionisme són el dinamisme, l'expressió dels sentiments més profunds de l'autor, els colors més intensos i violents i l'exageració de les línies per aconseguir una expressió més intensa.

Anàlisi formal
Composició: Observem tres plans diferents en el quadre. En un primer pla veiem a una persona deformada i sense definir, amb les mans al cap i cridant. En un segon pla veiem a una parella sense immutar-se en sentir el crit de la persona del primer pla. I per últim, en un tercer pla podem observar els fiords, un paisatge creat amb línies corbes. Els personatges es troben sobre un pont, que és la diagonal que travessa el quadre donant-li perspectiva aèria. En canvi, en les figures i en el paisatge les línies són ondulades per donar-nos la sensació de moviment que busca i així transmetre a l'observador l'angoixa que l'autor ens vol transmetre. La línia de l'horitzó és alta i està marcada per el mar blau. La composició doncs, és oberta i molt dinàmica.

Elements plàstics: La pinzellada és ampla i llarga, el que fa que el quadre tingui una textura suau. Utilitza tant colors freds com càlids. Hi ha un contrast entre els colors ataronjats del cel i els blaus que ocupen els 2/3 del quadre, representant els fiords i el paisatge bàsicament. L'escena representa una posta de sol, per la qual cosa trobem ombres i zones il·luminades.

Context històric
L'amenaça de la Primera Guerra Mundial provoca en l'home la recerca del sentit de la seva existència. El seu sentiment davant de la realitat és el patiment. Així doncs, l'expressionisme reflectirà l'angoixa provocada per les injustícies i els esdeveniments socials. La seva producció estarà al servei de la denúncia buscant penetrar en l'essència de les coses. A més, els autors es troben en una societat industrial que avança massa ràpid, sense donar temps als homes per adaptar-se. Això farà que els artistes es preguntin el perquè de la seva existència i ho intentaran expressar en els seus quadres.

Interpretació
L'autor ens intenta transmetre a través del quadre el seu dolor i la seva angoixa causats per la pèrdua de la seva mare i germana per culpa de la tuberculosis. Com hem dit, La figura del primer pla mira cap a l'espectador amb les mans sobre les orelles, i la boca oberta en un gest d'angoixa existencial que ressalta la seva soledat. La font d'inspiració d'aquest personatge va podria ser una mòmia peruana que el pintor havia vist a París. En el diari del pintor es va poder trobar una explicació que va fer sobre el seu quadre: "Passejava per una sendera amb dos amics - el sol es va posar - de sobte el cel es va tenyir de vermell sang, em vaig aturar i em vaig recolzar en una tanca mort de cansament - sang i llengües de foc aguaitaven sobre el blau fosc del fiord i de la ciutat - els meus amics van continuar i jo em vaig quedar quiet, tremolant d'ansietat, vaig sentir un crit infinit que travessava la naturalesa. "

Funció
La funció del quadre és simbòlica, ja que es tracta d'una obra que va pintar el propi autor per sí mateix, intentant expressar els seus sentiments, reflectint la seva ànima en un moment determinat.

Conclusió
En definitiva, “El crit” de Munch és una de les obres més conegudes de la història de l'art i la representació de l'expressionisme alemany. Existeixen unes 50 versions diferents del quadre, on veiem els canvis que hi va realitzar l'artista. Així doncs, com hem dit, representa l'expressionisme alemany ja que veiem clarament el contrast de colors, l'expressivitat i la intenció de l'artista per mostrar-nos els seus sentiments i així commoure a l'espectador. És la millor obra de Munch.