IDPE 2015 Esquema Tema 1

Marc-R. Lloveras

Tema 1. Ordenament jurídic privat. Aplicació i eficàcia de les normes jurídiques
1.1. Concepte de dret privat.
1.2. Dret civil, dret mercantil i dret laboral.
1.3. El dret civil com a dret privat general.
1.4. Els drets civils territorials. El dret civil català.
1.5. Aplicació i eficàcia de les normes jurídiques. Conceptes bàsics: frau de llei, abús de dret i prescripció.
 Concepte de dret privat
L’ordenament jurídic com a conjunt de totes les normes jurídiques existents en una determinada unitat política i la seva divisió en branques que s’organitzen per raó de la matèria. 

La distinció històrica la trobem entre dret públic i dret privat, però el dret s’organitza amb major detall tot seleccionant parts de la realitat personal, social o econòmica present en les relacions entre persones i les regula com a bloc (civil, mercantil, penal, administratiu, social, internacional, constitucional...) que van evolucionant i generant noves sub-branques (dret del consum, dret de les telecomunicacions, dret d’internet...) tal com van sorgint noves realitats necessitades de regulació jurídica.
La definició del dret privat com a conjunt de normes que regulen les relacions entre particulars, entre persones, sense la presència d’elements públics.



El dret privat (relacions jurídiques entre particulars) parteix de la igualtat jurídica entre les persones i del reconeixement de la seva llibertat (llibertat civil o autonomia privada, llibertat d’empresa, llibertat de contractació, llibertat per contraure matrimoni, per fer testament...) per a crear (formar part d’una relació jurídica) i configurar-ne el seu contingut, presenta com a característiques:

1. La disponibilitat de les normes (modificabilitat): les normes de dret privat que trobem a les lleis, especialment en dret patrimonial i marcadament en dret contractual, solen ser models als que les persones es poden acollir o no i tot i acollir-s’hi poden modificar-ne parts.




Aquesta llibertat de configuració de les relacions jurídiques entre particulars (els drets, deures i obligacions que comporten), també presenta límits amb major o menor intensitat en cada cas ja que existeixen drets indisponibles o normes obligatòries (normes imperatives), com passa característicament en algunes parts del dret civil o en el dret laboral, ja que hi ha elements que el dret considera que no poden ser objecte de pacte entre les parts (igualtat entre els cònjuges; vacances; drets dels consumidors) o bé que han de formar-ne sempre part per tal de donar major seguretat a aquestes relacions, protegir els interessos de les parts i els seus efectes envers tercers.
Aquesta llibertat de creació i de configuració juridifica la relació però no serveix per a sortir-ne sense cap mena de procediment o conseqüència jurídica. Seguim tenint llibertat per prendre la decisió de sortir de la relació jurídica però ja no per a fer-ho al marge del

1

IDPE 2015 Esquema Tema 1

Marc-R. Lloveras

dret. (sortim del matrimoni per divorci; sortim d’un contracte complint-lo o pagant per l’incompliment...). 2. Aplicació amb caràcter defectiu de les normes: si els particulars no han previst la solució al problema s’aplica la prevista per la llei. Però fixeu-vos com es dóna preferència a allò que hagi previst el particular o a allò que hagin pactat entre ells.
Exemple SUCCESSIONS:
1. Testament com a model per organitzar la successió (modificable en el contingut tot i tenir una sèrie de requisits obligatoris i tipus fixats per la llei: només és vàlid el testament previst per la llei);
2. Aplicació de la successió intestada quan no hi ha testament (en defecte de pacte, en defecte de previsió de successió prevista per la persona),
3. i a més existència de drets obligatoris –la llegítima- que el dret imposa, encara que estiguem en una relació entre particulars pensant en interessos personals o familiars que el mateix interessant no pot deixar de banda.

3. La necessitat de l’exercici judicial dels drets (absència d’autotutela): tutela del dret privat dins de l’ordre civil (i amb especialització en jutjats mercantils) en l’organització judicial: la reclamació d’un dret pot ser judicial o extrajudicial però el seu compliment forçós és sempre judicial (embargament, desnonament...). o Creixent tendència a RAC: arbitratge i mediació.



El dret públic com a dret dedicat a la regulació de les institucions públiques incloent normalment la relació entre aquestes i els particulars. o El dret públic com a dret obligatori, manifestació de l’imperium, de la sobirania
(no hi ha disponibilitat sobre les normes –amb algunes excepcions fixades aleshores per la mateixa llei-; ni aplicació defectiva). o Posició asimètrica entre l’administració i els particulars, creació de relacions fins i tot en contra de la voluntat dels particulars (no hi ha igualtat entre les parts). o Autotutela administrativa (execució directa de les seves pròpies mesures; sancions, multes...). o 

El particular afectat aleshores pot recórrer als tribunals però a l’Administració no li cal fer-ho abans per a poder executar la seva decisió.

Les administracions públiques també actuen de vegades sota formes de dret privat: societats públiques creades per les administracions amb capital i/o gestió pública; contractes de subministrament; relacions de dret privat amb particulars o entre les mateixes administracions (compravenda, arrendament...). o En relacions laborals podem tenir un vincle de dret públic (funcionaris) o bé un de dret privat (contractats laborals)...

2

IDPE 2015 Esquema Tema 1



Marc-R. Lloveras

Dret civil, dret mercantil i dret laboral.

El dret civil: definició com a dret general de la persona que regula la mateixa condició de persona –naixement, capacitat- i els seus drets bàsics com a tal –drets personalitati a partir d’aquí l’actuació de la persona en les seves relacions bàsiques a nivell personal –persona i família i part de successions- però també en les seves relacions o situacions patrimonials bàsiques i quotidianes actuant socialment com a tal persona
–obligacions i contractes, propietat i drets reals, successions i responsabilitat civil-.
El dret civil com a dret privat general –persona sense adjectius- i els altres integrants del dret privat com a dret privat especial: el dret mercantil, el dret internacional privat, el dret laboral i el dret processal civil.

 El Codi civil: la idea racional de Codi, la codificació (referència).
El Codi civil com a llei (única) per a facilitar el coneixement i l’aplicació del dret civil; idea predicable també els altres sectors de l’ordenament (codi penal, mercantil, grans lleis processals, etc. o o o o

Tota la regulació en una única llei (el Codi): ref. Lleis especials. escrit en la llengua del poble simplificació i claredat de les normes ordre intern de la regulació (sistema, sistemàtica) que en facilitat la recerca, la comprensió i la interpretació.



El Codi civil espanyol de 1889: estructura i idea general del contingut. o o

o

o

o

 o o

Títol Preliminar: arts. 1-16: de les normes jurídiques, la seva aplicació i eficàcia.
Llibre I: arts. 17-332: “De las personas”:
Regula el dret de la persona, la capacitat, el naixement, l’emancipació, la majoria d’edat, els efectes de la mort, la incapacitat. També el matrimoni i el divorci, la filiació, l’adopció.
Llibre II: arts. 333-608: “De los bienes, de la propiedad y de sus modificaciones”.
Regulació dels béns i els seus tipus, del dret de propietat, la possessió, i dels drets reals (usdefruit, servituts, etc).
Llibre III: arts. 609-1087: “De los diferentes modos de adquirir la propiedad”.
Regula el sistema jurídic de transmissió (art. 609), l’ocupació i la donació com a modus d’adquisició però la major part del seu contingut es dedica al dret de successions (arts. 657-1087).
Llibre IV: arts. 1088-1976: “Obligaciones y contratos”.
A més de la teoria general de les obligacions i de la regulació dels contractes
(compravenda, arrendaments, dipòsit, fiança, etc) inclou la regulació del règim econòmic del matrimoni així com la prescripció.

L’existència de lleis especials: lleis civils fora del codi civil
Abans de codificació: llei hipotecària, llei del registre civil (es mantenen fora del Codi civil); llei matrimoni civil (s’integra en el Codi civil).
Després de la codificació (llei arrendaments urbans, llei propietat horitzontal, llei general de protecció dels consumidors). No s’integren en el Codi civil.

3

IDPE 2015 Esquema Tema 1

Marc-R. Lloveras

o

Actualment: internacionalització (Unió Europea), descodificació, recodificació: transposició i integració de normativa europea (Directives): protecció consumidors, responsabilitat fabricant, condicions generals contractació.



El Codi civil de Catalunya (2002-).

- La llei primera (llei 29/2002)
- El Codi obert (aprovació de llibres per separat)
- El nou sistema de numeració (art. 5).
1 (llibre); 1 (títol); 1 (capítol) – número article
L’art. 1 de CCCat és el 111-1


L’estructura en sis llibres i referència als llibres aprovats. o Llibre I. Part general: disposicions generals i regulació prescripció i caducitat.
Aprovat per Llei 29/2002, de 30 de desembre, coneguda com a llei primera. o Llibre II. Persona i família: persona física i dret de família.
Aprovat per Llei 25/2010, de 29 de juliol o Llibre III. Persona jurídica: disposicions generals i regulació de les associacions i les fundacions. Aprovat per Llei 4/2008, de 24 d’abril. o Llibre IV. Successions: dret de successions.
Aprovat per Llei 10/2008, de 10 de juliol. o Llibre V. Drets reals: regulació de la propietat i dels drets reals.
Aprovat per Llei 5/2006, de 10 de maig. o Llibre VI: Obligacions i contractes.
Memòria preliminar aprovada.



Altres branques del dret privat:



El dret mercantil com a dret privat especial dedicat a la regulació de l’activitat econòmica de la persona individual o organitzada (empresa).
 L’afany de lucre com a element primari de diferenciació.
 Referència al Codi de Comerç (1829, 1885) i a la legislació especial: llei societats anònimes, societats de capital, responsabilitat limitada, llei concursal, llei contracte assegurança, defensa competència, marques, patents, etc.
 Avantprojecte de Codi mercantil (2014).



El dret laboral com a dret que regula l’activitat laboral, el contracte de treball i la relació laboral entre una persona (treballador, autònom) i l’organització, empresa.
 Forta intervenció pública: moltes normes de mínims o màxims que no admeten el pacte en contra o la seva modificació, ni la seva exclusió
(vacances, hores màximes treball, prestacions...).
 No obstant, també intervenció “privada” en la creació de normes com els convenis col·lectius (organitzacions empresarials, sindicats…).
 El naixement de la relació laboral no l’imposa l’administració (segueix essent un contracte entre particulars).
4

IDPE 2015 Esquema Tema 1





Marc-R. Lloveras

Referència a Estatut del Treballadors (1980, TR 1995), Llei General
Seguretat social, Llei procediment laboral.
 Dret sindical.
Diferenciació respecte treballadors públics (funcionaris) que tenen normes pròpies (dret públic: estatut funció pública) i on el dret laboral no s’aplica de la mateixa manera.



Dret processal civil. Ordenació procediments judicials: LEC 1881, 2000.



El dret internacional privat dedicat a la determinació del dret aplicable quan ens trobem amb elements d’internacionalitat.
 Referència a normes del CC (arts. 8-12) i a convenis internacionals sobre dret aplicable (Roma I i II obligacions contractuals i extracontractuals).
 Convenis internacionals: dret uniforme (compravenda internacional mercaderies, Viena 1980) que van més enllà de resoldre el conflicte de lleis aplicables i donen regulació substantiva de dret civil o mercantil (Uncitral).

 El dret civil com a dret privat general
El dret civil es considera el dret privat general ja que hi regula la base per a tota la resta (persona) i les normes generals sobre les principals institucions del dret privat
(les obligacions i els contractes; la propietat i els drets reals; les normes sobre l’aplicació de les normes; la responsabilitat civil).
Els drets privats especials utilitzen aquestes categories i si cal n’adapten el contingut a la seva especialitat, però no regulen novament tota la figura jurídica. Així, per exemple: o o

Les obligacions mercantils tenen algunes especialitats (com la mora automàtica) però el dret mercantil no regula la categoria general obligació.
El dret laboral regula el contracte de treball partint de la categoria general del contracte regulada pel dret civil.

A més, com que és aquest dret privat general també es considera com el dret comú, cosa que significa que funciona com a dret supletori de totes les altres branques de l’ordenament (no només del dret privat). Cosa que va perdent importància a mesura que les altres branques (sorgides del tronc comú civil) s’han anat desenvolupant i també per l’existència de la Constitució com a norma suprema de l’ordenament.
 Art. 111-4 CCCat: Caràcter de dret comú: “Les disposicions d’aquest Codi constitueixen el dret comú a Catalunya i s’apliquen supletòriament a les altres lleis”.
 Art. 4.3 CC: “Las disposiciones de este Código se aplicarán como supletorias en las materias regidas por otras leyes”

5

IDPE 2015 Esquema Tema 1

Marc-R. Lloveras

 Els drets civils territorials. El dret civil català.
L’ordenament jurídic civil espanyol és plural.







Tenim dret civil estatal (dit a vegades “comú”) i dret civil català.
També tenen dret civil propi a les Illes Balears, a la Comunitat Valenciana, a l’Aragó, a Galícia, a Euskadi i a Navarra.
No en tenen totes: les que no en tenen apliquen el dret civil estatal.
Les que sí en tenen apliquen el seu propi dret civil i en part també l’estatal en funció de les competència legislativa sobre el dret civil com a matèria i no totes l’han desenvolupat amb la mateixa intensitat.

Per això el dret civil és una competència objecte de distribució en la CE (art.
149.1.8) que estableix o o

1. L’Estat té competència exclusiva sobre les següents matèries:
8a: Legislació civil, sens perjudici de la conservació, modificació i desenvolupament per les CCAA dels drets civils, forals o especials, allà on existeixin. En tot cas:
1. regles relatives a l’aplicació i l’eficàcia de les normes jurídiques,
2. relacions jurídico-civils relatives a formes de matrimoni,
3. ordenació dels registres i instruments públics,
4. bases de les obligacions contractuals,
5. normes per a resoldre els conflictes de lleis, i
6. la determinació de les fonts del dret, amb respecte, en aquest darrer cas a les normes de dret foral o especial.



La competència civil a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i la STC 31/2010
 L’art. 9.2 EAC 1979 recull la competència exclusiva de la Generalitat sobre: “conservació, modificació i desenvolupament del dret civil català”.
 L’art. 129 EAC 2006: Dret civil: “Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de dret civil, excepte en les matèries que l’article 149.1.8 de la Constitució atribueix en tot cas a l’Estat. Aquesta competència inclou la determinació del sistema de fonts del dret civil de Catalunya”.



L’art. 129 intentà superar la discussió sobre l’abast de la competència civil general atribuïnt a la
Generalitat tot el contingut del dret civil excepcionant únicament les matèries que la CE atribueix
“en tot cas” a l’Estat. Però la STC 31/2010 (FJ 76) considerà materialment inconstitucional el precepte però el salva fent-ne una interpretació d’acord amb la qual l’art. 129 EAC 2006 diu el mateix que deia l’art. 9.2 EAC 1979: la competència pot ser perfectament exclusiva però això ni exclou ni predetermina les exclusives de l’Estat (doctrina general) que en el cas es plasma en reconèixer una competència general l’Estat assimilada al dret civil com a matèria que no queda només limitada per les excepcions expressament previstes “en tot cas”. La competència exclusiva de la Generalitat es limita al dret civil català que segueix circumscrit a la doctrina anterior del TC
(STC 88/1993) i als arguments del creixement orgànic amb una certa connexió històrica en un sentit material 

Competències expresses en associacions i fundacions (art. 118) i en Notariat i registres públics (art. 147), voluntariat i protecció menors (art. 166)



competència exclusiva Estat en legislació mercantil (art. 149.1.6 CE) o i en les “bases y coordinación de la planificación general de la actividad económica” (art. 149.1.13)
6

IDPE 2015 Esquema Tema 1 o 

competències en EAC 2006 sobre agricultura (116), sector pesquer (119), caixes estalvi (120), comerç i fires (121), consum (123), cooperatives i economia social (124), crèdit, banca assegurances i mutualitats no integrades en el sistema de seguretat social (126), denominacions i indicacions geogràfiques de qualitat (128), energia i mines (133), habitatge
(137), indústria (139), transports i comunicacions (140), mercats de valors i centres de contractació (145), turisme (171).

Competència exclusiva Estat en legislació laboral (art. 149.1.7 CE) “sin perjuicio” de
“su ejecución por los órganos de las Comunidades Autónomas”. o o



Marc-R. Lloveras

I en legislació bàsica i règim econòmic de la Seguretat social (art. 149.1.17) “sin perjuicio de la ejecución de sus servicios por las Comunidades Autónomas”.
“Execució” assumida en art. 165 (seguretat social) i 170 (treball i relacions laborals)
EAC 2006.

competència exclusiva Estat en legislació processal (art. 149.1.6 CE) excepte via
“sin perjuicio” de les “necesarias especialidades que en este orden se deriven de las particularidades del derecho sustantivo de las Comunidades Autónomas”. o Assumida en art. 130 EAC 2006: “Correspon a la Generalitat dictar les normes processals específiques que derivin de les particularitats del dret substantiu de
Catalunya”.

 La determinació del dret aplicable: el veïnatge civil.
Quan tenim diversos drets que es poden aplicar sobre les mateixes persones i sobre un mateix territori necessitem un sistema de subjecció de les persones i les relacions jurídiques que s’hi puguin produir a un determinat dret per a saber quin hem d’aplicar.
Aquest sistema en l’àmbit civil és el veïnatge civil.
Així, el veïnatge civil és el sistema per a determinar la qualitat personal de sotmetiment al dret civil català o a un determinat dret civil (art. 14.1 CC: “común” o “especial o foral”).
Sabent el veïnatge civil podem resoldre els possibles conflictes de llei dins l’Estat (art. 16
CC) i el mateix criteri s’aplica a nivell internacional per a determinar quina és la llei personal/nacional d’un ciutadà espanyol (art. 9 rel. 16 CC).




Per a què serveix?
Aplicació individual: determinació del veïnatge civil per a l’aplicació d’un determinat dret civil (art. 14). o faig testament d’acord amb el dret civil que em sigui aplicable.
Relacions dins Estat espanyol: quan la relació jurídica presenta subjectes de diferents veïnatges caldrà una norma de “conflicte” per a determinar quin dret s’aplica: matrimoni. o Contrec matrimoni amb una persona de veïnatge diferent: cal una norma que fixi quin és el dret aplicable al matrimoni (art. 9.2).



Relacions internacionals: el dret internacional privat espanyol usa els criteris del veïnatge per a determinar la llei personal interna també a nivell internacional. Els

7

IDPE 2015 Esquema Tema 1

Marc-R. Lloveras

criteris d’aplicació de la llei són els mateixos (arts. 9-11) i en tots dos casos poden presentar excepcions o limitacions. o El matrimoni el puc contreure amb una persona de nacionalitat diferent i aleshores el problema sobre el dret aplicable a la relació és el mateix.



A què s’aplica?
Sabem ja que el veïnatge s’aplica en l’àmbit civil, però cal també tenir clar que no s’aplica a tot el dret civil.
Així, s’aplica al dret de naturalesa personal i això és la capacitat, l’estat civil, el dret de família i el dret de successions (art. 9.1), i a la resta de casos previstos al mateix art. 9 CC on destaca el cas dels efectes del matrimoni sempre que els cònjuges tinguin llei personal comú quan es casen (art. 9.2). Trobem també supòsits de dret de la persona com la filiació i la incapacitat i la successió per causa de mort.



Els casos d’aplicació territorial (no funcionen per veïnatge) els trobem bàsicament a l’art. 10 CCEsp del que destaca el cas de la possessió, la propietat i els drets reals sobre béns immobles (art. 10.1): s’aplica el dret del lloc on es trobi el bé, o el cas de les obligacions no contractuals (responsabilitat civil), art. 10.9: s’aplica el dret del lloc on s’hagi originat aquesta obligació. o Ens passarà el mateix amb el dret penal o amb el dret laboral.



Trobem també supòsits mixts i que també inclouen la possible elecció per part de les persones implicades i la combinació d’elements personals i territorials. Com a exemple d’això tenim els casos del matrimoni i de les obligacions contractuals: o Dret aplicable al matrimoni (art. 9.2 CC)
“Los efectos del matrimonio se regirán por la ley personal común de los cónyuges al tiempo de contraerlo; en defecto de esta ley, por la ley personal o de la residencia habitual de cualquiera de ellos, elegida por ambos en documento auténtico otorgado antes de la celebración del matrimonio; a falta de esta elección, por la ley de la residencia habitual común inmediatamente posterior a la celebración, y, a falta de dicha residencia, por la del lugar de celebración del matrimonio...”

o Dret aplicable a les obligacions contractuals (art. 10.5 CC)
“Se aplicará a las obligaciones contractuales la ley a que las partes se hayan sometido expresamente, siempre que tenga alguna conexión con el negocio de que se trate; en su defecto, la ley nacional común a las partes; a falta de ella, la ley de residencia habitual común y, en último término, la ley del lugar de celebración del contrato”.

 Com es determina?
Sistemes d’adquisició del veïnatge civil (art. 14 CC):
1. Per naixement o filiació:
 art. 14.2: el nascut o adoptat adquireix el comú dels seus progenitors.
 art.14.3: si els progenitors tenen veïnatge diferent es determina en relació a: o qui primer s’hagi determinat la filiació. o lloc de naixement o criteri defectiu definitiu: veïnatge de dret estatal.


Possibilitat que els pares atribueixin ells mateixos el veïnatge, triant-ne un dels 2 que tinguin dins dels 6 mesos posteriors a naixement o adopció.

8

IDPE 2015 Esquema Tema 1



Marc-R. Lloveras

OPCIÓ DEL FILL: a partir dels 14 anys i fins 1 anys després de la seva emancipació
(supòsit normal per majoria edat) pot OPTAR pel veïnatge del seu lloc de naixement o pel darrer de qualsevol dels 2 pares.
Tema diferent: OPCIÓ en cas de matrimoni. El matrimoni no altera el veïnatge, però el matrimoni dóna el dret a OPTAR en qualsevol moment pel veïnatge del cònjuge.

2. Per residència: art. 14.5
 14.5.1: residència continuada durant 2 anys sempre que es manifesti la intenció d’adquirir el veïnatge diferent del nou lloc de residència.


14.5.2 (el q se li aplica a tothom encara q no ho sàpiga): residència continuada durant 10 anys sempre que no hi hagi manifestació expressa en contra.



El veïnatge dels estrangers que adquireixin la nacionalitat espanyola: opcions en art. 15 CC. referència a les persones jurídiques: sistema basat en l’exercici majoritari de les seves activitats en un determinat territori.

 Aplicació i eficàcia de les normes jurídiques.
En un estat de Dret les normes són públiques (art. 9.3 CE) i no es poden aplicar fins que s’hagin publicat oficialment per tal que el conjunt de la població en pugui tenir coneixement. D’això en diem entrada en vigor –ja són aplicables i obligatòries-, que es produeix com a norma general als 20 dies de la seva publicació al butlletí oficial corresponent
(BOE, DOGC...), d’acord amb l’art. 2.1 CCEsp, tot i que cada norma pot preveure una entrada en vigor diferent (normalment el mateix dia de la seva publicació).


obligatorietat general: la llei s’aplica i és obligatòria sense que la seva ignorància per part dels seus destinataris serveixi d’excusa. Això és així malgrat que les lleis segueixen començant amb fórmules retòriques de coneixement formal (“a todos los que la presente vieren y entendieren”). Es dóna la possibilitat de coneixement per tal que tothom pugui adaptar el seu comportament a la norma (precisament per això es publiquen i se n’informa i hi ha periodes de vacatio legis...)
 art. 6.1 CCEsp: “la ignorancia de las leyes no excusa su cumplimiento”

Les normes tenen vigència general (no personal, ni excepcional, ni temporal) i resten vigents sempre (sense límit temporal) i només ho deixen d’estar (formalment) quan una altra norma les deroga.
-Quan es volen mantenir drets o situacions jurídiques regulades d’acord amb la llei anterior es fa mitjançant les disposicions transitòries que mantenen aquests drets adquirits d’acord amb la regulació anterior.
- Les normes sempre regulen i s’apliquen cap al futur ja que existeix el principi general d’irretroactivitat (art. 9.3 CE) especialment aplicable sobre els drets consolidats (en l’àmbit privat).

9

IDPE 2015 Esquema Tema 1

Marc-R. Lloveras



eficàcia sancionadora (sanció o ineficàcia) pel seu incompliment o la conseqüència adient. La sanció general en dret privat, art. 6 CCesp, és la nul·litat de l’acte dut a terme en contra de la llei –sense complir-ne els requisits o en contra d’una prohibició-, però la llei que regula un acte concret pot preveure sancions diferents.



execució forçosa i rescabalament de danys com a mecanismes per a restablir la situació del perjudicat davant d’un incompliment. Si el dret ha convertit un comportament en obligatori (pagar el preu per complir un contracte) el mateix dret ens dóna els mecanismes per a reclamar davant l’incompliment i per imposar (si cal forçosament) el compliment a qui no vol complir (embargament, execució del patrimoni).  Frau de llei, abús de dret
En l’aplicació de les normes hi ha dues institucions bàsiques que persegueixen que s’apliquin correctament. Així, els particulars no poden abusar del seu propi dret en perjudici de tercers (abús de dret) i tampoc poden aplicar les normes per a crear una falsa realitat jurídica per intentar no haver de complir amb alguna llei (frau de llei).
 L’abús de dret: concepte, requisits i efectes.
Art. 7.2 CCEsp: “La ley no ampara el abuso de derecho o el ejercicio antisocial del mismo. Todo acto u omisión que por la intención de su autor, por su objeto o por las circunstancias en que se realice sobrepase manifiestamente los límites normales del ejercicio de un derecho, con daño para tercero, dará lugar a la correspondiente indemnización y a la adopción de las medidas judiciales o administrativas que impidan la persistencia en el abuso”.
L’abús de dret ens apareix també esmentat en diversos articles ET: art. 41 sobre modificació condicions de treball, art. 47 sobre suspensió contracte, modificació; i, art. 82 sobre negociació col·lectiva. En art. 49.b –extinció contracte treball- o 51.6 –acomiadament col·lectiu- apareix com a excepció a les causes d’acomiadament quan la seva aplicació es pugui considerar un abús de dret.

 El frau de llei: concepte i efectes.
Art. 6.4 CCEsp: “Los actos realizados al amparo del texto de una norma que persigan un resultado prohibido por el ordenamiento jurídico, o contrario a él, se considerarán ejecutados en fraude de ley y no impedirán la debida aplicación de la norma que se hubiera tratado de eludir”. o La simulació fraudulenta com a exemple (compravenda i donació; préstec i arrendament...). o

628 CCEsp: “las donaciones hechas a personas inhábiles son nulas, aunque lo hayan sido simuladamente, bajo la apariencia de otro contrato, por persona interpuesta”. o Art. 16.1 LGT: “En los actos o negocios en los que exista simulación, el hecho imponible será el efectivamente realizado por las partes”. o Arts. 21 i segs Llei sobre infraccions i sancions en l’ordre social (RDL 5/2000): sancions. https://www.boe.es/buscar/pdf/2000/BOE-A-2000-15060-consolidado.pdf 10

IDPE 2015 Esquema Tema 1

Marc-R. Lloveras

Exemples recents
- SAN 25.6.2012: La empresa desistió injustificadamente del procedimiento de expediente de regulación que estaba tramitándose ante la Dirección General del Trabajo, tal y como disponía el artículo 51.2 ET en la versión vigente en aquel momento, para promover, sin solución de continuidad, el mismo despido con arreglo a la nueva regulación del RD 3/2012, de 10 de febrero, de medidas urgentes para la reforma del mercado laboral. Manifiesta voluntad de sustraerse del procedimiento legal para beneficiarse de un procedimiento más flexible que el precedente, que exigía autorización administrativa del despido colectivo, mientras que la nueva regulación deja en manos del empresario la decisión de extinguir colectivamente puestos de trabajo. Nulidad de los despidos efectuados.
- STS, sala 4a, 6.6.2012: acomiadament de 18 socorristes interins contractats en administració pública (Instituto madrileño del Deporte) cobrint llocs fixes discontinus a temps parcial amb la prèvia privatització del servei. Incompliment de conveni i de normativa sobre acomiadament col·lectiu. No es considera amortització de places que permetria desafecció i acomiadament sino que l’activitat s’ha desplaçat a una empresa privada.
- SJS n. 22 Madrid, 15.4.2010: frau en contractació temporal en empreses del mateix grup.
- STS, sala 4a, 6.3.2009: frau en contractació eventual, treballadora amb tasques contínues contractada com a eventual.

 La prescripció (i la caducitat)
Prescripció i caducitat són les dues institucions jurídiques que regulen l’efecte del pas del temps sobre els drets, les accions i les relacions jurídiques; sempre que alguna persona legitimada per un dret o per a interposar una acció (o una reclamació) no ho faci (dins del termini fixat per la llei).
És a dir, l’efecte del pas de temps sempre va lligat a alguna mena d’inacció jurídica per part d’algú (legitimat, titular d’un dret subjectiu) que podria actuar (té acció, pretensió) i que no ho fa. La prescripció tot i que ens pugui semblar intrínsecament injusta serveix per a dotar de seguretat jurídica al conjunt de relacions i a l’ordenament. 

Prescripció extintiva: una acció (pretensió) té un termini (prescripció o caducitat) i si passat el termini fixat per la llei no s’exerceix ja no es podrà exercir, s’extingeix.
Estarà doncs fora de termini i aleshores podem dir que ha prescrit o ha caducat. o Regulada a Llibre I CCCat, arts. 121-1 a 122-5. o Regulada al CC: arts. 1930.2 i 1961 a 1975.
Prescriuen els delictes (no tots) i les faltes, prescriuen les multes o sancions. En el dret privat, la idea de la prescripció s’aplica sobre les accions o pretensions que es tinguin entre persones extingint doncs la possibilitat de reclamar el compliment d’una pretensió quan hagi passat un determinat periode de temps sense haver-ho fet.



No confondre amb la durada d’un dret (lloguer, cessió, usdefruit…) aquí es tracta com a molt del termini d’exercici d’un dret (i més aviat amb la seva extinció pel seu no exercici).

11

IDPE 2015 Esquema Tema 1




Marc-R. Lloveras

Què és i a què afecta?
Objecte de la prescripció: la pretensió (art. 121-1).
Article 121-1. Objecte
La prescripció extingeix les pretensions relatives a drets disponibles, tant si s’exerceixen en forma d’acció com si s’exerceixen en forma d’excepció. S’entén com a pretensió el dret a reclamar d’altri una acció o una omissió.



Noció d’acció en el CCEsp tot i la referència també a drets.




Las acciones prescriben por el mero lapso del tiempo fijado por la ley (art. 1961).
“También se extinguen...por la prescripción los derechos y las acciones” (art. 1930.2)
“Los derechos y las acciones se extinguen por la prescripción en perjuicio de toda clase de personas...”(art. 1932).

Article 121-2. Pretensions no prescriptibles
No prescriuen les pretensions que s’exerceixen mitjançant accions merament declaratives, incloent-hi l’acció de declaració de qualitat d’hereu o hereva; les de divisió de cosa comuna; les de partició d’herència; les de delimitació de finques contigües, ni les d’elevació a escriptura pública d’un document privat, ni tampoc les pretensions relatives a drets indisponibles o les que la llei exclogui expressament de la prescripció.



La prescripció s’ha d’al·legar per tal que s’apliqui judicialment, en el camp civil no s’aplica d’ofici sinó que s’aplica a instància de part (excepte caducitat sobre drets indisponibles). 

Objecte de la caducitat: algunes accions – previstes expressament per la llei- i poders de configuració jurídica i com a única causa que fa que no caduqui s’esmenta l’exercici de l’acció o del poder (122.1.2).




El CC esp desconeix la categoria general de la caducitat (no la regula com a tal), però ha estat construïda per la doctrina a partir d’expressions com “dura” o “durará” (art.
1301) del text original del CC i amb la introducció de referències més clares com
“caduca” o “caducará” en posteriors reformes (art. 43.2) i en altres lleis (art. 9.5 LO
1/1982).

Art. 121-9 CCCat. Irrepetibilitat.
No es pot fer una repetició del pagament efectuat en compliment d’una pretensió prescrita, encara que s’hagi fet amb desconeixement de la prescripció.
- la mateixa idea en el CCEsp com a obligació “natural” o com a interpretació sistemàtica de la no prescripció del dret sinó de l’acció i, per tant, validesa de la retenció del pagament del deute prescrit fet voluntàriament pel deutor (art. 1901 CCesp rel 1798 i 1895): no hi ha error en el pagament si qui el rep pot provar que es va per liberalitat o per “otra causa justa” (1091) ni es conceptualitza com a pagament indegut en no quadrar amb “cuando se recibe alguna cosa que no había derecho a cobrar...”.

- Quins terminis existeixen?

12

IDPE 2015 Esquema Tema 1

Marc-R. Lloveras

 Els principals terminis de PRESCRIPCIÓ: o CCCat: termini general de 10 anys (pretensions de qualsevol classe) i específics de
3 i 1, al marge de tots els concrets que es puguin preveure en cada cas per cada llei que reguli una acció o pretensió. o CCEsp: termini general de 15 anys (accions personals, art. 1964) i específics de 5,
3, i 1, igualment al marge de tots els terminis concrets que es puguin preveure en cada cas per cada llei que reguli una acció o pretensió.
 -Aquests terminis generals s’apliquen NOMÉS A LA PRESCRIPCIÓ.


Termini general: 10 anys
Article 121-20. Prescripció decennal
Les pretensions de qualsevol classe prescriuen al cap de deu anys, llevat que algú hagi adquirit abans el dret per usucapió o que aquest Codi o les lleis especials disposin una altra cosa.



Terminis específics en el mateix CCCat: 3 i 1 anys.
Article 121-21. Prescripció triennal
Prescriuen al cap de tres anys:
a) Les pretensions relatives a pagaments periòdics que s’hagin de fer per anys o terminis més breus.
b) Les pretensions relatives a la remuneració de prestacions de serveis i d’execucions d’obra.
c) Les pretensions de cobrament del preu en les vendes al consum.
d) Les pretensions derivades de responsabilitat extracontractual.
Article 121-22. Prescripció anual
Les pretensions protectores exclusivament de la possessió prescriuen al cap d’un any.



A més el mateix CCCat preveu en altres casos els terminis aplicables. Per exemple: acció reclamació llegítima: 10 anys (art. 451-27); acció indemnització en immissions: 3 anys (art. 544-7); accions de responsabilitat contra patrons de fundacions o membres juntes directives associacions: 3 anys (arts. 322-17 i 332-11); acció responsabilitat contra tutor o administrador patrimonial: 3 anys
(art. 222-49.1); acció rendiment comptes a progenitors per administració patrimoni dels fills: 3 anys
(art. 236-24.3); acció reclamació pensió compensatòria per raó de treball i aliments en extinció unió estable de parella: 1 any (art. 234-13)

La caducitat no té terminis generals i cal aplicar el que s’hagi previst en cada cas concret.  Com es conta aquest temps? Quan comença a contar-se?
- Còmput dels terminis: naixement acció, dies a quo.
Cal tenir molt en compte com es conta el temps, com es conten aquests terminis: 12123 prescripció i 122-5 caducitat (la norma és la mateixa):
Article 121-23. Còmput del termini
1. El termini de prescripció s’inicia quan, nascuda i exercible la pretensió, la persona titular d’aquesta coneix o pot conèixer raonablement les circumstàncies que la fonamenten i la persona contra la qual es pot exercir.
2. En el còmput del termini de prescripció no s’exclouen els dies inhàbils ni els festius. El còmput de dies es fa per dies sencers. El dia inicial s’exclou i el dia final s’ha de complir totalment. 13

IDPE 2015 Esquema Tema 1

Marc-R. Lloveras

3. El còmput de mesos o anys es fa de data a data. Si al mes del venciment no hi ha el dia corresponent a l’inicial, es considera que el termini acaba el darrer dia del mes.


art. 1969 CCEsp: “El tiempo para la prescripción de toda clase de acciones, cuando no



haya disposición especial que otra cosa determine, se contará desde el día en que pudieron ejercitarse”.
En el CCEsp trobem algunes referències específiques en art. 1968.2 (per la responsabilitat civil –desde que lo supo el agravido-) i també en art. 1301 per l’acció de nul·litat contractual i altres supòsits.



El còmput es pot aturar d’alguna manera?
- Sí, es pot interrompre o es pot suspendre...
La prescripció es pot interrompre amb acció o reclamació (judicial o extrajudicial) o merament amb un acte que tingui eficàcia per a interrompre-la (art. 121-11 i 14) i el seu efecte és que el còmput del termini tornarà a començar des de zero (art. 121-14).
També es pot suspendre el còmput (per causa de força major, art. 121-15) i aleshores es deixa de contar el temps mentre duri la suspensió (el còmput es paralitza, art. 12119); quan se superi la causa de suspensió es reprèn el còmput des del punt en què es va aturar o suspendre; tot i que la suspensió només té eficàcia durant els sis últims mesos del termini.
A més, l’art. 121-16 preveu supòsits de suspensió o de no inici del còmput per motiu de la relació familiar existent entre les parts, que implica una impossibilitat d’exercir l’acció (fills menors contra pares o tutors)




la prescripció es pot interrompre i es pot suspendre la caducitat només es pot suspendre la caducitat sobre drets indisponibles no es pot suspendre i a més s’aprecia d’ofici



Novetat prevista en futur Codi mercantil: interrupció extrajudicial.
Artículo 713-1. Causas de la interrupción
1. La prescripción se interrumpe por las siguientes causas:
a) Por demanda u otro cualquier género de interpelación judicial hecha al deudor.
b) Por el reconocimiento de las obligaciones.
2. También podrá interrumpirse la prescripción por una sola vez mediante requerimiento extrajudicial al deudor hecho por escrito.

Article 121-15. Suspensió per força major
1. La prescripció se suspèn si la persona titular de la pretensió no la pot exercir, ni per ella mateixa ni per mitjà de representant, per causa de força major concurrent en els sis mesos immediatament anteriors a l’acabament del termini de prescripció.
2. Els efectes de la suspensió no s’inicien en cap cas abans dels sis mesos establerts per l’apartat 1, encara que la força major sigui preexistent.
Article 121-16. Suspensió per raons personals o familiars
La prescripció també se suspèn:
a) En les pretensions de les quals siguin titulars persones menors d’edat o incapaces, mentre no disposin de representació legal.

14

IDPE 2015 Esquema Tema 1

Marc-R. Lloveras

b) En les pretensions entre cònjuges, mentre dura el matrimoni, fins a la separació judicial o de fet.
c) En les pretensions entre els membres d’una unió estable de parella, mentre es manté la convivència.
d) En les pretensions entre el pare o la mare i els fills en potestat, fins que aquesta s’extingeixi per qualsevol causa.
e) En les pretensions entre la persona que exerceix els càrrecs de tutor, curador, administrador patrimonial, defensor judicial o acollidor i la persona menor o incapaç, mentre es manté la funció corresponent.  Termini de preclusió per a qualsevol termini.
El CCCat introdueix també una norma final de preclusió de qualsevol termini preveient com a clàusula de tancament l’extinció de qualsevol acció susceptible de prescripció pel transcurs ininterromput d’un termini de 30 anys. En el CCEsp no existeix. Article 121-24. Termini de preclusió
Qualsevol pretensió susceptible de prescripció s’extingeix en tot cas pel transcurs ininterromput de trenta anys des del seu naixement, amb independència que hi hagin concorregut causes de suspensió o que les persones legitimades per a exercir-la no hagin conegut o no hagin pogut conèixer les dades o les circumstàncies a què fa referència l’article 121-23, en matèria de còmput de terminis.

Artículo 59. Prescripción y caducidad, TRLET (1995).
1. Las acciones derivadas del contrato de trabajo que no tengan señalado plazo especial prescribirán al año de su terminación.
A estos efectos, se considerará terminado el contrato:
a) El día en que expire el tiempo de duración convenido o fijado por disposición legal o convenio colectivo. b) El día en que termine la prestación de servicios continuados, cuando se haya dado esta continuidad por virtud de prórroga expresa o tácita.
2. Si la acción se ejercita para exigir percepciones económicas o para el cumplimiento de obligaciones de tracto único, que no puedan tener lugar después de extinguido el contrato, el plazo de un año se computará desde el día en que la acción pudiera ejercitarse.
3. El ejercicio de la acción contra el despido o resolución de contratos temporales caducará a los veinte días siguientes de aquel en que se hubiera producido. Los días serán hábiles y el plazo de caducidad a todos los efectos.
El plazo de caducidad quedará interrumpido por la presentación de la solicitud de conciliación ante el órgano público de mediación, arbitraje y conciliación competente.
4. Lo previsto en el apartado anterior será de aplicación a las acciones contra las decisiones empresariales en materia de movilidad geográfica y modificación sustancial de condiciones de trabajo.
El plazo se computará desde el día siguiente a la fecha de notificación de la decisión empresarial, tras la finalización, en su caso, del período de consultas.

15