Història natural i curs
L’inici de l’esquizofrènia es pot produir durant l’adolescència –fins i tot a la infància- o a l’inici de l’edat adulta. Afecta de forma semblant i amb la mateixa freqüència a ambdós sexes. No obstant això, en els homes, l’edat d’inici més freqüent és al començament de la tercera dècada de la vida, mentre que en les dones ho és al final de la tercera dècada i al començament de la quarta. La major part dels pacients alternen els episodis psicòtics aguts amb fases estables de remissió total o parcial. Són freqüents els símptomes residuals entre els episodis. Aquesta malaltia, que sovint és de tipus crònic, pot caracteritzar-se mitjançant 3 fases que es fusionen unes amb les altres sense que hi hagi uns límits clars i absoluts entre elles.
• Fase aguda (o crisi). Durant aquesta fase, els pacients presenten símptomes psicòtics greus, com deliris i/o al•lucinacions, i un pensament greument desorganitzat; i, generalment, no són capaços de cuidar de si mateixos de forma apropiada. Sovint, els símptomes negatius passen a ser també més intensos.
• Fase d’estabilització (o postcrisi). Durant aquesta fase, es redueix la intensitat dels símptomes psicòtics aguts. La duració de la fase pot ser de 6 mesos o més després de l’inici d’un episodi agut (o crisi).
• Fase estable (o de manteniment). Els símptomes són relativament estables i, en el cas que n’hi hagi, quasi sempre són menys greus que a la fase aguda. Els pacients poden estar asimptomàtics; altres poden presentar símptomes no psicòtics, com tensió, ansietat, depressió o insomni. Quan persisteixen els símptomes negatius (dèficit) i/o positius, com deliris, al•lucinacions o trastorns del pensament, sovint estan presents en formes atenuades no psicòtiques (per exemple, circumstancialitat en lloc de relaxació, il•lusions en lloc d’al•lucinacions, idees sobrevalorades en lloc de deliris).
Abans que un pacient que es troba a la fase estable presenti una recidiva, generalment es produeix un període prodròmic en el qual poden haver símptomes disfòrics no psicòtics, formes atenuades de símptomes positius o conductes idiosincràtiques. Aquest període prodròmic dura generalment entre varis dies i unes setmanes, però en ocasions pot persistir durant uns quants mesos.