[pic]

PRIMERA PART

El relativisme lingüístic fa referència a la relació entre llengua i pensament, defèn la importància del llenguatge sobre el pensament i la visió del món que tenim i fa dependre al pensament respecte el llenguatge.
Segons els autors els postulats són diferents amb principis que passen del relativisme lingüístic fins un cert determinisme quan ens diuen que la llengua no és un simple instrument per a la comunicació d’idees sinó que les forma i guien mentalment als individus i determinen el seu pensament. Les versions més dures estableixen que la llengua determina la manera de pensar.

Alguns dels postulats,

- Per uns el llenguatge no és només l’instrument del pensament sinó també era la seva tresoreria i forma. No només pensem en una llengua sinó mitjançant la mateixa, el llenguatge al mateix temps limita i forma el pensament. - Es substitueix el concepte de comunitat lingüística pel de nació. El llenguatge crea la nació i determina el comportament dels seus membres. - S’incorpora la teoria que el llenguatge és un producte social que generalitza els intercanvis d’una comunitat lingüística. - El sistema del llenguatge influeix directament sobre la manera de percebre i experimentar la realitat i també sobre el comportament de les persones.

Una limitació actual seria que el llenguatge és una eina més però no té un pes tan definitiu dins del nostre comportament com indiquen aquestes teories o postulats. Per exemple, no tots els països que parlen una mateixa llengua però no una mateixa cultura. O contràriament i han països que no tenen la mateixa llengua i per contra la cultura és aparentment molt similar. Per altre banda les paraules poden arribar a ser molt limitades a l’hora d’expressar un sentiment o una idea, no sempre som capaços de transmetre un pensament.

El relativisme cultural analitza el mon d’acord amb els paràmetres de la cultura pròpia. Segons aquest corrent també es considera que totes les cultures tenen igual valor i cap d’elles seria superior a una altra atenent que tots els valors són considerats relatius. Algunes de les implicacions socials més clares és que ens obliga a deixar de banda i donar com a fals que tot el que nosaltres pensem i fem és el correcte, al relativisme cultural s’ha de mantenir una postura accessible. També implica que s’han de respectar les diferents cultures per diferents motius,

- cada grup social té diferents formes d’educar que són correctes per ells. - Cada societat proposa com a bo el que per ells està bé segons les seva moralitat. - Tampoc s’ha d’aprovar res només perquè estigui acceptat socialment, el relativisme cultural observa que és impossible dir quin criteri es el millor dins de cada societat. El que és correcte per alguns grups no ho és per d’altres.

En realitat el Relativisme Cultural en certa manera implica, sobre tot segons els seus detractors, l’acceptació de determinades pràctiques que no haurien d’existir com poden ser: la discriminació de la dona, la pena de mort, la violació, l’esclavisme... atès que es donen en algunes cultures. El Relativisme en certa manera les legitima i és incompatible amb l’existència de Drets Humans universals.
SEGONA PART

A) Chomsky a finals dels anys 50 va postular que els principis del llenguatge son innats i no apresos. El llenguatge s’adquireix per que els essers humans estan biològicament programats. Tots els essers humans desenvoluparan una llengua perquè estan preparats sense importar el grau de complexitat de la mateixa.

La idea principal de Noam Chomsky és que el llenguatge és independent de qualsevol altre tipus de capacitat, especialment de les cognitives, i per tant, del pensament. Creu que el llenguatge té les seves pròpies regles i les seves pròpies estructures i que la ment té poc a dir des del punt de vista de l’origen i de les bases que el sostenen. El llenguatge no requereix res més que les pròpies característiques mentals que el fan possible.

Alguns dels arguments del model Chomskyà són els següents, - L’aprenentatge del llenguatge és específic de l’ésser humà. - La imitació té pocs o cap efecte per aprendre el llenguatge dels altres. - Els intents de l’adult, dirigits a corregir els errors dels nenes, no ajuden al desenvolupament del llenguatge. - La major part de les pronunciacions dels nens són expressions i creacions personals i no respostes apreses d’altres persones.

Va canviar la perspectiva, els programes i mètodes d’investigació de l’estudi del llenguatge.

B) Chomsky limita l’innatisme al processament de la sintaxi. Chomsky postula que algunes regles gramaticals són excessivament complexes per que els nens puguin inventar-les, per tant no poden ser adquirides sinó que són innates.
Un nen encara no ha incorporat suficient informació com per elaborar per sí mateix un sistema tan complexa com el de la gramàtica de la seva llengua materna, ni tampoc, per tant, la capacitat d’improvisar amb fluïdesa dins d’aquest sistema sense cometre masses errors.

Segons la teoria Innatista, els nens no necessiten ser sotmesos a cap aprenentatge per aprendre la seva llengua, sinó que aquesta s’adquireix i es desenvolupa basant-se en un mecanisme d’adquisició del llenguatge universal i específic per a la raça humana. L’únic requisit és estar exposat a la llengua que s’utilitza dins del seu entorn per posar en funcionament el dispositiu innat i adquirir un llenguatge. Tots el essers humans desenvoluparan una llengua per que estan preparats per fer-ho des de el seu naixement.

C) La línia teòrica de Chomsky es caracteritza per l’Innatisme i postula l’Existència d’una Gramàtica Universal dels éssers humans. Destaca la seva contribució a l’establiment de l’àmbit de les Ciències cognitives a partir de la seva crítica del conductisme d’ Skinner i de les gramàtiques de estats finits. El seu enfoc naturalista dins l’estudi del llenguatge ha influenciat la filosofia del llenguatge i de la ment (Harman i Fodor). També va crear la “jerarquia de Chomsky”, molt important en la teoria de la computació. Estava en contra de la psicologia conductista, sobre tot d’Skinner, per que fins llavors es creia que l’adquisició del llenguatge, es produïa mitjançant l’aprenentatge i l’associació. I Chomsky postulava sobre l’existència d’un dispositiu cerebral innat.

Les aportacions de Chomsky van tocar tota mena de matèries. És un dels pares de la “revolució cognitiva”. Les seves intuïcions van fer que dins del camp de la psicologia i de l’enginyeria del coneixement es comencés a treballar amb models matemàtics.
Va fer moltes aportacions intel·lectuals amb el seu anàlisi dels mitjans de comunicació i va influir en el desenvolupament de noves hipòtesis en psicologia però és la Gramàtica generativa un dels principals corrents que tenen el seu origen en la teoria estàndard de Chomsky.

Va contribuir enormement a la ciència del segle XX. Personatge rellevant opinava també que ciència, política i religió poden ser falsos profetes que creuen posseir la veritat pervertint d’aquesta manera la conducta humana.

TERCERA PART

Per opinar sobre aquest tema amb total coherència suposo que necessitaria un anàlisi més profund donada la complexitat de la gramàtica llatina i dels seus racons, o tenir més coneixements sobre el tema però d’entrada sí que estaria a favor d’una reforma del llenguatge per tal que els termes femenins o genèrics tinguin més cabuda dins el nostre llenguatge quotidià. No només es necessari sinó que és urgent

Potser ara atenent la crisi econòmica que estem patint no seria el moment més idoni però sí que es necessària una reforma que solucioni el sexisme lingüístic. Sens dubte la dona segueix sent anul·lada en el llenguatge, molt més encara que en la nostra actual realitat que s’esforça per minimitzar els problemes socials a aquest respecte.

Alguns dels arguments que tinc més clars són,

- Reflecteix la desigualtat social que hi ha entre homes i dones. - El sector perjudicat no és una minoria sinó , poc o molt, la meitat d’una població. - És l’únic camp on no hi han variacions importants. Les llengües, com tot, evolucionen constantment però en aquest sentit no en trobem pràcticament variacions. Tot i que el llenguatge i la seva gramàtica prové d’anys enrere, on la dona estava totalment anul·lada i són aquestes les arrels de la lingüística que fem servir encara, sobte que es mantingui casi idèntic actualment. - Quan es generalitza al parlar o exposar per un grup sempre es parla en masculí. És flagrant que en una reunió on ni que hi hagi només un home, segurament es parlarà en masculí o s’utilitzaran els dos termes i mai només el femení. Si les dones són poques no es farà servir per res el femení i com a norma no es farà cap al·lusió a elles, com sí passaria en cas contrari. - És increïble que els anglicismes o les paraules de nova generació es vagin incorporant o modificant a la “Real Academia de la Lengua” i en aquest sentit ni es toqui o molt poc el llenguatge sexista. - Si a les escoles ja es comencessin a aplicar les lingüístiques no sexistes, seria una manera de començar en la lluita contra la desigualtat de sexes des de l’etapa d’aprenentatge més important. No res definitiu però sí un molt bon començament. Ja fa uns anys que es diu AMPA, té gràcia el tema quan majoritàriament són dones les que hi formen part que durant tants anys es digués APA! - Estem molt lluny de la igualtat . Una bona reforma seria un fantàstic principi per posar sobre la taula de tots la desigualtat i provocar una controvèrsia resolta finalment de manera favorable. - Demostraria un mínim interès real a part del que políticament toca en cada moment.

També crec amb certa clarividència que no es fan aquestes modificacions per que qui ha de decidir és majoritàriament home i segurament ho troba una mica ximpleria e innecessari. I si com a dona opines el contrari, per ser acceptada entre homes has de fer veure o actuar amb molta mà dreta i afinitat per no ser tractada de sexista extremista.

Les formes que fem servir al llenguatge diari, bé sigui en forma oral o escrita, han de ser el reflex d’una justícia social ja adquirida o com és el nostre cas molt anhelada. Es qüestió de temps.